top of page
Presentació del cas

En una societat cada cop més tecnificada, és important parar-se a reflexionar sobre els aspectes morals i ètics que suposen alguns dels nous avenços que afecten directament a la nostra vida quotidiana.

 

La pel·lícula "Un amic per a en Frank" ens situa en un futur no gaire llunyà en el què es programen robots per cuidar persones grans, i obre el debat sobre la conveniència d'encomanar a les noves tecnologies la responsabilitat de fer les tasques quotidianes que fins ara fèiem els humans.

Encara que queden lluny de les característiques del company d'en Frank, a l'actualitat ja s'utilitzen robots en l'àmbit terapèutic. Un exemple és el cas del Nuka, un bebè foca robòtic amb forma de peluix que ajuda al tractament de persones amb depressió, ansietat o trastorns de comunicació (http://one.elpais.com/el-bebe-foca-robotico-que-ayuda-a-tratar-el-autismo/).

En ocasions els robots hominoides provoquen una resposta de rebuig en els humans, una sensació inquietant i d'esgarrifança que s'anomena "vall inquietant". El robotista japonès Masahiro Mori defineix al 1970 una teoria al voltant d'aquest concepte, que sosté que la resposta emocional d'un humà cap a un robot incrementa positivament fins un punt en el qual la resposta emocional es torna de sobte fortament repulsiva. Quan l'aparença i comportament del robot es torna indistingible d'un ésser humà, la resposta emocional torna a ser positiva fins a aproximar-se als nivells d'empatia que tindríem cap a altres humans.

 

Algunes  pel·lícules que tracten aquest concepte són:

 

  • Blade Runner (1982), d'en Ridley Scott, basada en la novel·la de Philip K. Dick.

  • El hombre bicentenario (1999), d'en Chris Columbus, basada en una novel·la d'Isaac Asimov.

  • A.I. Inteligencia artifical (2001), de Steven Spielberg.

  • Yo, Robot (2004), d'Alex Proyas, també basada en una novel·la d'Isaac Asimov.

  • Ex machina (2015), d'Alex Garland.

bottom of page