KIVA, un exemple d'innovació educativa. Introducció al tema.

ACTIVITAT 1: Introducció al tema

a) Resumiu en una pàgina, aproximadament, la problemàtica de l’assetjament escolar: identifiqueu els diferents rols que hi intervenen i com l’enfoca el mètode KIVA.

L’assajament escolar és un problema de base social que genera un conflicte en les relacions interpersonals al centre que influeixen al funcionament i la convivència.

Els alumnes implicats a l’assetjament escolar (víctima i assetjador) tenen un major risc de patir trastorns psicològics (mentals i emocionals) i de presentar problemes de rendiment escolar a curt i llarg termini.

Una problemàtica que també afecta els observadors que provoca que s’acabin insensibilitzant davant la violència interpretant de forma defectuosa la realitat, i desenvolupant conductes antisocials. (Durany, 2014)

Els alumnes sotmesos assetjament, tendeixen a desenvolupar angoixa, depressió, pèrdua d’autoestima i d’autoconfiança. Poden comportar conseqüències greus en el desenvolupament de la seva personalitat, desencadenar conductes agressives i en els casos més extrems, poden induir i acabar amb el suïcidi de la víctima (Avilés 2002; Aguilar, 2009).

D’altra banda, la conducta dels assetjadors pot esdevenir en futurs maltractadors i delinqüents. “Si els alumnes aprenen que aquesta forma de relacionar-se, els aporta cert prestigi davant del grup, tendiran a generalitzar aquesta forma d’establir vincles a altres grups amb els quals interactuïn” (Avilés, 2006).

Taula: Conseqüències degudes a l’assajament escolar. Font: L’assetjament: Contextos, Conseqüències i Control. Pörhölä M. i Kinney A. 2010)

Els rols que intervenen en l’assetjament escolar són assetjador, víctima i observadors. La professora de psicologia de la universitat de Turku, Christina Salmivalli distingeix quatre tipus d’observadors: els assistents dels assetjadors, els reforçadors, els externs i els defensors de la víctima.

La clau del mètode KIVA resideix en mobilitzar els testimonis (observadors) per convertir-los en defensors de la víctima i desacreditar l’assetjador davant el grup.

El programa KiVa inclou accions a dos nivells: globals a nivell d’escola/aula i també actuacions específiques per prevenir l'assetjament escolar i solucionar els casos destacats. Així, els processos que segueix el mètode KIVA són:

Com a estratègia de prevenció es treballa la competència emocional dels alumnes.
Formació al personal de l'escola sencera, materials de suport pels professors, guia pels pares. L’objectiu és que tots entenguin el fenomen de la mateixa manera i així tots els actors implicats actuïn en la mateixa direcció.
Accions que tenen per objectiu prendre consciència dels efectes negatius del bullying: classes teòriques, simulacions, sessions de vídeo, grups de discussió, lectures, videojoc i entorn virtual d’aprenentatge contra l’assetjament escolar.
El personal escolar presta especial atenció als possibles signes d'abús que es puguin donar.
Intervenció en els casos que es detectin. En aquest cas, els professors es reuneixen per separat amb la víctima i l’assetjador. Realitzen un seguiment i al cap de 2 setmanes es tornen a reunir.

b) Realitzeu una proposta d’activitat pràctica de prevenció a classe, diferent de les comentades a l’aula o a les lectures.

Activitat 1: treball competència emocional

Activitat de grup per reforçar els aspectes positius dels alumnes i reflectir en menor mesura els aspectes negatius, de tal manera que tots els alumnes es sentin valorats i part del grup.

Cada alumne disposa d’un sobre verd i un sobre vermell, tres cartolines verdes i una de vermella. L’alumne haurà d’escriure en les cartolines verdes un aspecte positiu dels seus companys i en la cartolina vermella un aspecte negatiu.

Tots els alumnes hauran de rebre tres cartolines verdes i una de vermella dels seus companys que ficaran dins el seu sobre.

Activitat 2: Role-Play: Acossadors

Els alumnes s’agruparan en grups de 5 i hauran de pensar i preparar els diàlegs de la representació teatralitzada d’una situació d’assetjament que ells mateixos proposaran. Cada grup tractarà una situació diferent, no n’hi podrà haver cap de repetida. Una possible opció que se’ls pot explicar a tall d’exemple seria una situació on un alumne en cadira de rodes és assetjat per un altre alumne que es burla d’ell i el fa sentir malament per la seva condició i li colpeja la cadira, tot i que no a ell. Els observadors no fan res perquè no ho interpreten com una agressió, ja que el noi no ha patit cap dany físic.

Cada component del grup interpretarà un paper diferent (assetjador, víctima, aliat assetjador, espectador que es burla, espectador neutral). Han de mostrar també les possibles conseqüències que ha pogut patir la víctima, ja siguin presents o futures.

Hauran de repetir la situació però ara l’actitud dels dos espectadors ha de ser diferent. En aquest cas, s’hauran d’involucrar i defensar a la víctima, tot i que podran ser també intimidats o no per l’agressor. Ara però, interpretaran un final amb unes conseqüències diferents amb l’objectiu de posar el focus en el paper dels observadors.

Cal que pensin un eslògan acompanyat d’una reflexió final que sigui emotiva pel públic que està mirant la representació. L’objectiu de l’eslògan ha d’estar relacionat amb la necessitat de la mobilització dels observadors.

Cada grup haurà de filmar-se en vídeo durant les dues representacions i dissenyar un únic vídeo final on que contingui l’eslògan, de manera que sigui el més emotiu possible.

Es visualitzaran a totes les aules de l’escola per introduir un debat a les aules, amb una sèrie de preguntes a manera de guia:

Examinar entre tots el cas que s’ha presentat, què ha passat.
Identificar qui era cada personatge.
Com haguessis reaccionat en aquesta situació?
Intenta posar-te al lloc de cadascun dels personatges. Què has sentit?

A cada aula es faran votacions per veure quin és el millor. El guanyador del concurs es penjarà a la web de l’escola. Una opció seria competir amb els guanyadors d’altres escoles de la zona.

c) Reflexioneu sobre els avantatges i inconvenients de l'avaluació proposada en aquesta activitats.

Bibliografia

Aguilar M. (2009) La violència entre iguales en la educación secundària.
Avilés, J.M. (2002). Bullying: intimidación y maltrato entre el alumnado.
Avilés J. 2006 Diferencias de atribucción casaul en el bullying entre sus protagonistas.
Durany S. 2014 L’assajament escolar: una problemàtica social pendent.
Pörbölä M. i Kinney A. 2010 L’assajament: Contextos, Conseqüències i Control.
Darley, J., & Latane, B. (1968). When will people help in a crisis? Psychology Today, 2,
54–57, 70–71.