KIVA, un exemple d'innovació educativa. Recerca.
ACTIVITAT 3: Recerca
a) Compareu les dues lectures: en un cas és un resum d’una tesi doctoral dirigida per la Dra.Salmivalli (on trobareu els darrers articles de recerca sobre el tema, fets pel seu grup de recerca) i l’altre és un breu article de Viscardi (2011).
Les dues lectures parlen del bullying i coincideixen en què la clau és el factor social i com el sistema aborda als éssers humans a través de l’educació i el respecte.
La diferencia entre ambdues lectures és que l’article de Viscardi tracta de manera teòrica l’assetjament, fent més èmfasi en el bullying, els tipus, les fases i la naturalesa d’aquest, lògicament vital per a una bona prevenció, i posant d’exemple a seguir el mètode KiVa.
En canvi el de la Dra. Salmivalli entra més en els mètodes executats en diferents estudis de casos reals, prestant especial atenció a les implicacions dels contextos de l’aula i de l’escola, i com ha respost cada cas als diferents anàlisis realitzats. Els objectius del seu article són:
Investigar simultàniament els factors de risc de victimització en tres nivells d’influència: individual, sala de classe, i escola.
Examinar a escala individual i d’aules els mecanismes de treball del programa KiVa contra la intimidació.
Resumir les contribucions dels factors d’aula i d’escola a la intimidació i la victimització.
Examinar si el context de l’aula influeix en concordança entre els dos tipus diferents de mètodes per a l’avaluació de victimització, és e dir, el propi dels alumnes i els informes dels pares.
b) Quins punts febles pot tenir el mètode KIVA? Com ho milloraríeu?
Un dels punts febles que es podria trobar és que, segons l’article, els estudiants de Finlàndia van obtenir una nota inferior a la mitja en les mesures de benestar subjectiu, és a dir, de la qualitat de vida. Això pot ser degut al fet que els alumnes són més conscients de la problemàtica del bullying.
Un altre punt que defensen algunes persones és el poc rigor científic en l’avaluació dels casos i la falta de coneixement dels resultats per a implantar-ho.
A més, és un producte registrat i que per tant s’ha de pagar.
Sobre els punts a millorar, volem fer la següent reflexió a partir de les conclusions de l’article de Viscardi. Més que el currículum o l'alt nivell intel·lectual dels mestres, el que marca la diferència és la forma amb la qual el sistema finlandès aborda aquestes qüestions, ja que en aquest sistema educatiu ja s'hi han portat a terme des de fa anys altres projectes, com el de lluita contra la intimidació i el sistema de tutories a les escoles Finlandeses. Per tant, caldria fer estudis sobre si el mètode és exactament exportable a qualsevol sistema educatiu d’un altre país i fer-ne les adaptacions necessàries segons els resultats dels estudis.
És un mètode molt enfocat a un determinat tipus d’assetjament determinat, però com a millora es podria adaptar també a assetjament d’altres tipus: estudiant-adult, d'adult a estudiant, d'adult a adult, les burles homofòbiques o l'assetjament sexual.
c) Feu una reflexió final sobre el rol del professorat en la resolució de la problemàtica de l’assetjament escolar.
Tradicionalment els mètodes s'han basat en un suport i actuació en les víctimes i els agressors. Això no té una visió preventiva, ja que per tenir víctimes i agressors cal l'existència d'un maltractament. Amb aquest mètode es marquen els rols i s'etiqueta, encara que s'aportin després els recursos per modificar la situació.
El mètode finlandès per acabar amb el fracàs escolar canvia l'enfocament i tracta de dur a terme una actuació sobre les dinàmiques socials que condueixen a situacions d'assetjament. KiVa tracta de modificar les normes que regeixen els grups i per a això consciència a tots, no només a la víctima i l'assetjador. Els espectadors són un punt clau en aquesta tècnica, ja que es tracta de canviar la consciència social per no permetre que es produeixin aquest tipus d'abusos.
Per tant, cal adaptar el rol del professor, que ha de reforçar:
El canvi de mentalitat, regida per uns valors i principis més humans i solidaris.
La reeducació de tota la comunitat basada en la presa de consciència de no permetre l'abús.
El comportament dels espectadors: no tolerar el bullying, les víctimes no se senten avergonyides i és l'assetjador el que s'ha de sentir avergonyit.
El comportament dels testimonis, a través de la seva actuació poden transmetre que una conducta és divertida i no censurable o per contra transmetre el missatge que es tracta d'alguna cosa intolerable.
El professor pot dur a terme el mètode mitjançant una sèrie de classes recolzades amb material de suport que ajuden als alumnes a reconèixer les formes d'assetjament, amb la finalitat de permetre’ls empatitzar amb les víctimes i ser conscients de les greus conseqüències i importants repercussions emocionals i psicològiques.
A nivell de centre, es poden realitzar activitats multinivell.
Bibliografia
Aguilar M. (2009) La violència entre iguales en la educación secundària.
Avilés, J.M. (2002). Bullying: intimidación y maltrato entre el alumnado.
Avilés J. 2006 Diferencias de atribucción casaul en el bullying entre sus protagonistas.
Durany S. 2014 L’assajament escolar: una problemàtica social pendent.
Pörbölä M. i Kinney A. 2010 L’assajament: Contextos, Conseqüències i Control.
Darley, J., & Latane, B. (1968). When will people help in a crisis? Psychology Today, 2,
54–57, 70–71.
