Qualitat educativa
Què és el Model de la EFQM?
El Model Europeu d'Excel·lència de la EFQM mostra un model de millora de la gestió de les organitzacions, que pot ser utilitzat com:
Eina d'autoavaluació
Mode de comparar les millors pràctiques entre organitzacions
Guia per a identificar les àrees de millora
Base per a un vocabulari i estil de pensament comú
Estructura per als sistemes de gestió de les organitzacions.
El Model EFQM s'ha adaptat per a la seva aplicació en els Centres Educatius, amb els següents criteris d'excel·lència:
Orientació a la comunitat educativa
Lideratge i constància dels objectius
Orientació cap a resultats
Desenvolupament, implicació i reconeixement de les persones
Gestió per processos i fets
Desenvolupament d’aliances
Aprenentatge, innovació i millora educativa
Responsabilitat social
Planificació i estratègia
Les relacions dels criteris que intervenen en el model es poden veure al següent diagrama:
Què és la qualitat educativa i l'excel·lència?
Quan escolto parlar de qualitat educativa entenc que es tracta de la capacitat que té el sistema de crear les millors condicions possibles per atendre les necessitats educatives de totes les persones que formen una societat.
D'altra banda, l'excel·lència seria que aquest sistema educatiu assolís uns nivells de qualitat educativa que es considerin màxims de forma continuada.
Quins punts creus que el teu TFM incideix sobre la qualitat educativa i l'exel·lència?
El meu TFM tracta d'aplicar metodologies innovadores com és la ludificació i el mobile learning a l'entorn escolar. No podem obviar el canvi de percepció dels nous alumnes respecte als de fa uns anys: ens trobem en una societat tecnificada, vessant d'informació i d'estímuls externs per als nostres joves. Les metodologies didàctiques s'han d'adaptar a la nostra nova realitat i trobar-se orientades als nous alumnes.
Com s'adapta el meu centre de pràctiques al Model EFQM?
1. Orientació a la comunitat educativa
Per arribar a l’excel·lència el centres han de tenir com a objectiu satisfer de manera equilibrada les expectatives i necessitats de la comunitat educativa (alumnat, famílies, professorat, entorn social…).
Hi ha comunitat educativa al vostre centre? Com es manifesta?
Tota la comunitat educativa es veu representada en el consell escolar, en la que intervenen director, professorat, alumnat, famílies, personal d'adminitració de serveis, etc. Tal com queda reflectit al PEC, l'escola es basa en el diàleg i consens entre tots els membres de la comunitat educativa, en un clima de comunicació i confiança.
Hi ha un fort lligam entre tots els membres de la comunitat, potser propiciat per la naturalesa cooperativista del centre. La majoria dels professors i personal d'administració formen part de la cooperativa.
Els pares i mares es troben molt implicats en la vida escolar i això queda reflectit en la forta iniciativa que té l’AMPA i l'Escola de pares.
D'altra banda el programa “Aracoop” promogut des del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i la pròpia escola com a empresa cooperativa, volen fomentar les cooperatives d’alumnes per tal de treballar la creativitat l’emprenedoria i els valors cooperatius.
2. Lideratge i constància dels objectius
Cal un lideratge, generalment el dels equips directius i càrrecs del centre (caps de departament, tutors...), que estableixin objectius clars i continus en el temps a través del Projecte Educatiu de Centre.
Canvien molt sovint aquests càrrecs? Els coneixeu? Què n'opineu? Són actius o sobreviuen al dia a dia?
L’organització de l’escola s’aparta dels models autoritaris i s’identifica amb models participatius i democràtics, defugint també de fórmules excessivament permissives.
Els càrrecs directius es renoven cada 4 anys, i els caps de departament i tutors s'assignen de forma rotativa. El fet que l'equip directiu tingui tasques docents propicia que coneguin de forma directa el dia dia del centre a tots els nivells.
En general, la implicació de tot l'equip directiu i dels diferents càrrecs de coordinació és alta, i el fet de participar com a socis cooperativistes fa que el claustre sigui estable i el nivell de compromís i motivació es mantinguin molt elevats.
3. Orientació cap a resultats
Calen resultats avaluables de les estratègies generades per a millorar la qualitat educativa. Les proves externes poden guiar-nos però no ser un objectiu per elles mateixes i condicionar-nos.
Quins resultats té el centre en proves externes? Són públics?
A final de curs s'avalua l'assoliment dels objectius previstos per aquell any, i que es troben recollits a la Programació General Anual (PGA), i es proposen millores de cara a l'any següent. Aquesta avaluació queda recollida a la Memòria Anual.
Pel que fa a l'avaluació externa, l’any passat es va avaluar als alumnes de 3r d’ESO amb el que s’anomena ”Avaluació diagnòstica”, unes proves enviades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya. Els resultats de les proves, que avaluaven competències de català, castellà i matemàtiques, van ser molt positius en els tres àmbits.
També són públics els resultats de les proves de Selectivitat dels alumnes de 2n de Batxillerat. El curs 2013-2014 (últims resultats publicats) van aprovar el 100% d'alumnes que es van presentar.
4. Desenvolupament, implicació i reconeixement de les persones
Cal confiança en les persones que conformen la comunitat educativa, potenciar les seves capacitats, consultar-les, apostar per la seva formació continuada i per atorgar quan calgui el reconeixement que correspongui. Només així aconseguirem que tothom mantingui esforç i constància.
Com es reconeix a les persones la seva tasca? Es fa? Es motiven?
Personalment desconeixo si existeix algun tipus de reconeixement administratiu a les persones que demostren un bon desenvolupament de la seva tasca. El que sí que puc dir és que des de direcció s'aplaudeixen les iniciatives proposades pels diferents components de la comunitat educativa i s'aposta per una formació continuada de tot l'equip docent per tal de potenciar les seves capacitats (comunicatives, d'idiomes, d'especialitat, pedagògiques, etc.).
5. Gestió per processos i fets
Cal generar "processos“, o activitats relacionades que interactuen les quals es transformen entrades en resultats avaluables. S’haurien d’intentar enfocaments sistèmics i globals (interdepartamentals, per exemple), més que accions puntuals.
Quins projectes cooperatius entre departaments o de centre hi ha?
S'impulsen nombrosos projectes a nivell global de centre, entre departaments i interdisciplinars.
Alguns exemples són:
Projecte lingüístic: el centre aposta per una forta integració de l'anglès. A més de les classes d'anglès establertes per decret al currículum, es proposen tallers de conversació addicionals i també s'imparteixen assignatures en anglès com ara la Tecnologia. També es porten a intercanvis lingüístics (Intercanvi Comènius) amb altres escoles europees.
Projecte de noves tecnologies: al centre s’afavoreix el contacte real dels alumnes amb les noves tecnologies, dotant les aules de la connectivitat i infraestructures necessàries, formant als alumnes (i també al professorat) en el seu ús responsable i pedagògic. Actualment, totes les aules estan proveïdes d’ordinador, canó projector i connexió a internet. A més de les aules d’informàtica, també es disposa de carros d’ordinadors portàtils que permeten fer ús d’aquests dispositius a les aules ordinàries.
Projecte d'innovacio pedagògica: des de l’escola es fomenta la innovació pedagògica a les aules, a través de la col·laboració, assistència i organització de diferents cursos, jornades i seminaris relacionats amb el tema.
Projecte d'atenció a la diversitat: l’escola és conscient de la diversitat dels seus alumnes, degut a factors socials, personals o psicològics. És per això que proposa una organització dels elements curriculars i escolars ordinaris per donar resposta a les necessitats particulars de cada alumne/a. Per aconseguir aquest objectiu, el centre disposa d’una Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) formada per l’equip psicopedagògic (dues psicòlogues i una logopeda), els mestres de reforç, els coordinadors i l’equip directiu.
Projecte d'una casa sostenible: és un exemple de projecte que es durà a terme aquest curs, que involucra a més d'una assignatura, en aquest cas Tecnologia i Ciències Naturals.
6. Desenvolupament d’aliances
Per a la qualitat cal cercar col·laboradors en el procés educatiu , especialment dins la comunitat educativa (AMPA, professorat,...) però també d’institucions i entitats socials de l’entorn del centre. Quins agents externs col·laboren amb el centre? Com i que aporten/fan?
El centre col·labora amb diversos agents externs, com ara:
Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Terrassa: que té com a objectiu principal l’establiment de mecanismes de coordinació i intercanvi entre els centres educatius membres per fomentar el debat intern per avançar en la conceptualització de l’Educació per a la Sostenibilitat.
Banc de Sang: els alumnes reben formació científica i logística sobre el tema, i després ajuden en l'elaboració de material per promocionar la donació de sang.
Altres escoles i llars d'infants: per exemple, els grups de primer d'ESO expliquen i escenifiquen contes en anglès als nens i nenes de les llars d'infants col·laboradores.
ONCE i Creu Roja: alumnes de primer realitzen treballs d'ampliació de la biblioteca de ONCE amb contes tàctils per als petits discapacitats visuals, i desenvolupen un projecte intergeneracional amb la gent gran.
Roba Amiga i Save the Children: un grup d'alumnes de 2n d'ESO organitza recollides de roba usada amb Roba Amiga, i un altre grup de 2n d'ESO organitza curses solidàries amb Save the Children.
7. Aprenentatge, innovació i millora educativa
És un dels punts clau, fer que el professorat sigui capaç de detectar les seves necessitats formatives i implementar la docència per mitjà de processos i experiències d’innovació, recerca i millora. Quan, com i què fa el professorat per a millorar?
Un dels trets d’identitat de l’escola és la innovació pedagògica. Citant textualment el contingut de la web de l’escola:
“El treball per projectes, la metodologia constructivista, l’aprofitament de les intel·ligències múltiples en els processos d’ensenyament-aprenentatge i la conservació d’aquelles pràctiques de la nostra escola que tradicionalment ens han donat bons resultats són la base de la millora didàctica.”
He assistit com a observadora i col·laboradora a nombroses classes de tecnologia de 1r i 2n d’ESO, on he pogut veure l’aplicació real de diverses metodologies d’innovació pedagògica: learning by doing, ús de les TIC, treball cooperatiu, treball per projectes, projectes interdisciplinaris entre diverses assignatures, flipped classroom, mobile learning, e-learning gamificació, teatralització, entre d’altres. De fet, el meu TFM consistirà en la creació i aplicació pràctica al curs de 2n d’ESO d’una gimcana tecnològica fent ús del mòbil com a eina pedagògica.
A més, el centre impulsa diversos cursos de formació continuada per potenciar les capacitats del professorat (comunicatives, d'idiomes, d'especialitat, pedagògiques, etc.).
8. Responsabilitat social
La repercussió social de l’ensenyament fa que l’ètica sigui fonamental per a arribar a qualsevol objectiu de forma honesta. Les nostres accions primer incideixen en els nostres centres , després a l’entorn immediat i finalment a tota la societat. Com es fomenta la reflexió ètica?
A més de les sessions de tutoria on es treballa sovint aspectes ètics i morals, i l'assignatura de Religió i Valors ètics, el centre considera important que els seus alumnes aprenguin valors de forma aplicada i en contacte amb la realitat. És per això que existeix un programa d'Aprenentatge i Servei, on tots els alumnes d'ESO de cada curs estan implicats en un projecte de servei a la comunitat.
El centre es troba molt implicat en "fer ciutat", i aprofita en diverses iniciatives com ara cantades per als avis, teatres de titelles, recollida d'aliments, de joguines i de roba, etc. Totes aquestes activitats contribueixen a què els alumnes aprenguin valors, com ara la solidaritat, la igualtat i el respecte.
9. Planificació i estratègia
La planificació i l’estratègia ha d’estar pautada i anar més enllà de condicionants externs en la mesura del possible (canvis de legislació, variacions del context escolar, etc.), però a la vegada ser flexible i adaptativa davant de situacions canviants.
Quins elements de flexibilitat hi ha en el que es planifica?
Com he explicat a l'apartat 3, a final de curs s'avaluen les metodologies, els continguts, els recursos, la planificació i la gestió aplicats al llarg de l'any, i es decideix si han funcionat, si es podrien millorar, i si s'haurien d'aplicar certs canvis per assolir els objectius que s'havien previst per aquell curs escolar.
En funció del resultat d'aquesta avaluació, a principis del curs següent es presenta la nova Programació General Anual amb la incorporació de les millores aprovades.
