Impressores 3D: el nou electrodomèstic
Ara fa un parell d'anys que a casa ens vam fer amb la nostra primera impressora 3D. Es tractava d'una còpia "dels xinos" de la Ultimaker, una impressora d'escriptori basada en la tecnologia FDM (Fused Deposition Modeling), que consisteix en la deposició d'un polímer fos sobre una base plana, capa a capa. El material, que normalment és PLA o ABS, es troba inicialment en estat sòlid en format de rotllos i es fon i extrudeix a través d'un petit orifici en forma de fils que es van solidificant seguint una trajectòria capa a capa.
El preu d'aquesta "joguina per a adults" va ser del voltant de 400 euros, però s'ha de dir que venia tal com es mostra a la següent imatge:
Això pot semblar per a molta gent un inconvenient, però amb una mica de paciència i esperit enginyer és una tasca fins i tot divertida. A més, si l'aconsegueixes muntar la satisfacció personal és immensa! Y més encara si funciona :P.
Aquí el resultat d'algunes de les nostres "obres" (importades de https://www.thingiverse.com/, es clar):
Nota: si a sobre t'agraden les manualitats com ara pintar pots fer tot un combo!
Com que la primera experiència ens va agradar tant, i vam tenir alguns problemes amb aquesta primera impressora que van fer que es quedés inservible (coses que passen...), fa uns mesos ens vam fer amb la segona :D. Aquesta vegada vam optar per un model de base fixa, on en lloc d'aconseguir l'eix Z a través d'una base mòbil que puja i baixa, es posiciona l'extrusor mitjançant tres braços que llisquen sobre unes guies verticals disposades com un triangle equilàter. Aquestes impressores se les anomena de tipus delta.
En aquest cas el cost del kit desmuntat no va arribar als 200 euros. El preu, per tant, no ha de perquè ser un handicap per iniciar-se en aquesta tecnologia, ni molt menys per no introduir-la als centres educatius. Tot depèn, doncs, de la iniciativa i motivació dels professors per a dedicar-hi hores i ganes.
