Per què fer servir el Mobile Learning com a eina educativa?
Què és el Mobile Learning (m-Learning)?
Encara que és difícil trobar una definició per una eina didàctica en constant canvi, i que es pot afirmar que no existeix una definició definitiva pel Mobile Learning, són nombrosos els autors que han fet l’intent basant-se en l’estat en què es trobava la tecnologia en aquell moment (Ally & Tsinakos, 2014).
(Quinn, 2000) defineix el m-Learning com l’aplicació de l’e-Learning a través de dispositius computacionals mòbils: PDA (Personal Digital Assistant), sistemes encastats de Windows i telèfons mòbils. És a dir, el m-Learning és la intersecció dels dispositius mòbils amb l’e-Learning, que és simplement la modalitat d’ensenyament-aprenentatge a través de la xarxa (Llorente, 2006).
Una de les més recents i acceptades seria l’aprenentatge a través de múltiples contextos, a través de interaccions socials i de continguts, fent ús de dispositius electrònics personals (Crompton, 2013).
S’aprofita d’aquesta manera una tecnologia relativament econòmica i fàcil de transportar i que ens dóna accés immediat a persones i a tota mena d’informació, i ens ajuda a solucionar els nostres problemes independentment d’on ens trobem i del moment (Zane & Lin, 2013).
Per què es planteja l’aplicació de la tecnologia mòbil a l’entorn educatiu?
En els darrers anys multitud de sectors s’han adaptat a l’ús de la tecnologia mòbil per a donar nous serveis als clients. Per posar alguns exemples, les entitats financeres actualment permeten fer quasi qualsevol transacció fent ús de les aplicacions mòbils (INGDirect, 2016) (CaixaBank, 2016), els comerços permeten consultar el catàleg de productes i fer la compra online a través del mòbil (IKEA, 2016) (Carrefour, 2016), i el sector de transports posa a l’abast dels ciutadans aplicacions per conèixer el posicionament en temps real de l’autobús que vols agafar (AMB, 2016) o del taxi més proper que pot oferir-te servei (mytaxi, 2016).
L’ús de les tecnologies mòbils està canviant la manera en què vivim i accedim a l’educació. No obstant, l’evolució del m-Learning no es troba tant en la tecnologia si no en la manera de fer-la servir. En general, el model educatiu actual es basa en l’exercici de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge en un context tancat (a l’aula) i en una situació concreta. L’ús del mòbil, per contra, permet que l’aprenentatge es doni de forma espontània en qualsevol context i moment. A més, permet connectar estudiants de diferents parts del món i intercanviar informació de forma intercultural, de manera que es potencien competències transversals relatives a la comunicació entre cultures (Ally & Prieto-Blázquez, 2014). Alguns dels motius pels quals es planteja com a una opció didàctica més són:
Els estudiants poden aprendre de forma remota, independentment de la localització i el moment.
L’aprenentatge és il·limitat gràcies a l’accés a la xarxa.
L’aprenentatge s’estén de l’aula al món real, i per tant, dóna la oportunitat d’aprendre en un entorn més aplicat i conseqüentment amb una major retenció dels coneixements per part dels estudiants.
Gràcies als sensors dels mòbils d’avui dia i als recursos multimèdia integrats (vídeo, àudio, imatge) s’aconsegueix un aprenentatge immersiu.
L’accés al coneixement és gairebé directe i immediat.
Fomenta la comunicació i col·laboració entre estudiants.
Degut a tot l’anterior, i a que la disposició de telèfon mòbil es veu incrementada significativament a partir dels 10 anys fins al 90,9% en la població de 15 anys (Taula 1), es troba justificat que es busquin maneres d’aprofitar la tecnologia mòbil com a recurs educatiu, especialment a partir del primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria (12 anys).
Cap a on es dirigeix el Mobile Learning?
Els dispositius mòbils es troben en constant desenvolupament i per tant, les opcions d’aprenentatge mòbil també s’han d’anar adaptant als nous canvis.
Ja s’ha parlat de l’evolució de l’e-Learning cap al m-Learning (Quinn, 2000). Doncs bé, alguns autors fan un pas més i parlen de l’u-Learning com a evolució de l’e-Learning i el m-Learning (Crowe, 2007) (Park, 2011). Ara bé, què és l’u-Learning?
Tal com va dir (Weiser, 1991), “les tecnologies més profundes són aquelles que desapareixen”. L’autor definia la informàtica ubiqua com l’entorn en el que els ordinadors es troben integrats i formen part la nostra vida diària. Si s’aplica aquest concepte a l’àmbit educatiu, es parlaria de aprenentatge ubic o u-Learning quan el professor es centra en el seu camp d’expertesa alhora que fa servir la tecnologia per a potenciar l’aprenentatge dels alumnes (Crowe, 2007). Per que quedi més clar, es tractaria d’entendre la tecnologia com a element passiu del procés d’aprenentatge en qualsevol moment i lloc, i mitjançant qualsevol dispositiu que permeti rebre informació.
La Figura 1 mostra el pas de l’e-Learning al m-Learning i del m-Learning cap a l’u-Learning.
Bibliografia
Ally, M., & Prieto-Blázquez, J. (2014). What is the future of mobile learning in education? Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 142-151.
Ally, M., & Tsinakos, A. (2014). Increasing access through mobile learning. BC: Commonwealth of Learning Press.
Brown, T. H., & Herman, J. M. (2015). The mobile learning voyage from small ripples to massive open waters. 14th World Conference on Mobile and Contextual Learning, mLearn 2015.
Crompton, H. (2013). A Historical Overview of M-Learning: Toward Learner-Centered Education. En L. Zane, & Y. Lin, Handbook of Mobile Learning (págs. 3-14). New York: Routledge.
Crowe, A. R. (2007). Learning to teach with mobile technology: A teacher educator's journey. Ubiquitous computing in education, 127-144.
INE. (2015). Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares. Año 2014. Obtenido de http://www.ine.es/prensa/np933.pdf
Llorente, M. C. (2006). El tutor en E-Learning: aspectos a tener en cuenta. Edutec. 20. Obtenido de http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec20/llorente.htm
Park, Y. (2011). A Pedagogical Framework for Mobile Learning: Categorizing Educational Applications of Mobile Technologies into Four Types. The International Review of Research in Open and Distance Learning, 12(2), 78-102.
Quinn, C. (2000). mLearining: Mobile, wireless, in-your-pocket learning. LiNE Zine. Obtenido de http://www.linezine.com/2.1/features/cqmmwiyp.htm
Traxler, J., & Kukulska-Hulme, A. (2016). Mobile learning: the next generation. New York: Routledge.
Weiser, M. (1991). The computer for the 21st century. Scientific American 265(3), 94-104.
Zane, L., & Lin, Y. (2013). Handbook of Mobile Learning. New York: Routledge.
